Benvinguts a la nostre web
7 Curs-Trofeu Kurasawa Open Internacional de Kendo - 2009
Els dies 16,17 i 18 de Gener de 2009 tindra lloc a Barcelona el 7er Curs-Trofeu Kurasawa Open Internacional de Kendo 2009. Trobareu tota la informació a l'apartat del calendari de la web.
Budo Gala Caldes de Montbui
Aquest passat cap de setmana va tenir lloc a Caldes de Montbui la Budo Gala, de la qual ja en vaig penjar el cartell.
Cal anomenar que va ser molt maca, una bona organització, bon companyorisme i moltes ganes de fer!
Totes les exibicions van ser boniques de veure i interessants, tots els assistents estem dacord en poder-ho repetir un altre vegada.
Tenim penjades les fotos i alguns videos.
Gracies a tothom!
Cal anomenar que va ser molt maca, una bona organització, bon companyorisme i moltes ganes de fer!
Totes les exibicions van ser boniques de veure i interessants, tots els assistents estem dacord en poder-ho repetir un altre vegada.
Tenim penjades les fotos i alguns videos.
Gracies a tothom!
Història del Bokken
Un Bokken (木剣, Bok (o), "fusta", i ken, "espasa"), és una espasa japonesa de fusta utilitzada per a la formació, generalment la mida i la forma d'una Katana, però de vegades en forma d'espases, com el Wakizashi i Tanto. Bokken (木剣) és un terme per Bokutō al Japó, però s'utilitza àmpliament en l'oest. Ken (剣) s'utilitza, al començament d'una paraula, quan tenen a veure amb l'espasa com a Kendo (剣道 "forma de l'espasa") i Kenjutsu (剣术 "art de l'espasa"). En canvi, Tō (刀) s'usa com un sufix, com en shōtō (小刀:しょうとう, espasa curta) i Daito (大刀:だいとう), pel bokutō (木刀, "espasa de fusta") és el més comú de la terminologia
Aquests no s'han de confondre amb el Shinai que és l'espasa de bambú utilitzada en el Kendo.
Ús
Un Bokken és el substitut segur i de baix cost de la katana en la formació de diverses arts marcials.
El Bokken també s'utilitza en la AJKF Nihon Kendo kata, una forma d'entrenament per a desenvolupar els moviments tècnicament correctes.
El 2003, la Federació Japonesa de Kendo (AJKF) presenta un tipus de pràctica utilitzant Bokken. Bokuto Ni Yoru Kendo Kihon-waza Keiko-ho és un conjunt d'exercicis bàsics utilitzant un bokuto. Aquesta forma de pràctica, es destina principalment per kendokes fins al ni-donen, però és molt útil per a tots els estudiants de Kendo.
Bokken Suburito són dissenyats per la seva utilització en suburi. Suburi, literalment "no balanceig", són només exercicis de tall. El Suburito són més gruixuts i més pesat que el Bokken i els usuaris de suburito han de desenvolupar tant la força com la tècnica. El seu pes fa que siguin inadequats per a la pràctica en parelles o kata. Un famós usuari de la suburi Bokken mida és Miyamoto Musashi, que utilitza una en el seu duel contra Sasaki Kojiro
Història
Històricament, el Bokken són tant antics com les espases japoneses, i es van utilitzar per a la formació dels guerrers. Miyamoto Musashi, un mestre de kenjutsu, va ser conegut per la lluita contra enemics armats plenament amb només un o dos Bokkens. En una famosa llegenda explica que va derrotar Sasaki Kojiro amb un Bokken que havia tallat d'un rem mentre viatjava en un vaixell cap a l'illa on havia de tenir lloc el duel.
Tipus de Bokken
La següent és la llista d'estils bàsics de Bokken:
DAITO o tachi (de la mida d'una Katana), espasa llarga;
shot, kodachi o Wakizashi bo, espasa curta, (de la mida d'un Wakizashi);
bo tanto (de la mida d'un tanto),
suburito Són molt més pesants i més difícils d'utilitzar.
El Bokken tambè s'utilitza amb altres estils d'armes, tals com nagamaki, no-dachi, Yari, Naginata, kama, etc Els exemples anteriors són les més àmpliament utilitzats.
La Federació Japonesa de Kendo especifica les dimensions del Bokken per al seu ús en Kendo kata.
Tachi: Longitud total, aprox. 102 cm; tsuka (maneg) aprox. 24 cm.
Kodachi: Longitud total, aprox. 55 cm; tsuka (maneg) aprox. 14 cm.
A més, diversos Koryu (tradicionals japonesos d'arts marcials) tenen els seus propis estils de Bokken que pot variar lleugerament en longitud, forma punta, i en algunes s'afegeix una Tsubo (puny de guàrdia).
Construcció
La qualitat del Bokken depèn de diversos factors. El tipus i la qualitat de la fusta i l'habilitat dels artesans són tots factors crítics en la fabricació d'un bon Bokken. Gairebé tots els produïts en massa de baix cost es realitzen a partir de fusta de baixa qualitat del sud-est asiàtic. Aquests Bokken pot ser fàcilment trencat quan s'utilitza.
Les fustes bones són el roure blanc americà, també conegut com Kashi (no confondre amb el roure blanc japonès, conegut com Shiro Kashi). També la fusta noguera, té una molt bona barreja de duresa i resistència a l'impacte, mentre que segueix tenint un cost relativament baix.
L'ús fustes exòtiques dures no és inusual com el cirerer de Brasil (Jatoba), ect. Les fustes tropicals són sovint molt pesades.
Tambè podem trobar Bokkens de polipropilè.
Història de la Katana
L'espasa va ser l'arma més important del Japó medieval, principalment després de la unificació pel shogun Tokugawa Ieyasu (principis del segle XVII), època de molts duels entre Samurais.
Tan gran era la seva importància que, en 1588, va ser declarada privilegi exclusiu de la classe guerrera. "L'espasa és l'ànima del Samurai", diu Tokugawa Ieyasu.
Un Samurai era fàcilment reconeixible als carrers per portar visiblement dues espases, una llarga, la Katana (de 60 a 90 cm), usada en les lluites en locals amplis, i una menor, anomenada Wakisashi (de 30 a 60 cm), per espais tancats(castells, boscos). Daisho és el nom donat a aquest conjunt, i representava l'status màxim dels Samurais, simbolitzant, per ser prerrogativa exclusiva de la classe, l'orgull del guerrer.
Hi havia una tercer arma, el Tanto, una espècie de Puñal fi i amb un sol fil que es portava amagat i era utilitzat només en cas d'emergència.
La història de la Katana està lligada a la història del Japó i al desenvolupament de les tècniques de lluita. La seva denominació canvia amb el període històric al qual pertanyen:
1.Jokoto des de l'any 795
2.Koto (espases antigues) 795-1596
3.Shinto espases noves) 1596-1624
4.Gendaito (espases contemporànies) 1876-1953
Jokoto
Durant el període Jokoto (800 dC), les espases usades eren rectes, amb tall simple (Chokuto) o doble (Ken) i pobrament temperades. No hi havia un disseny patró i eren lligades a la cintura per mitjà de cordes. Evidències històriques suggereixen que eren fetes per artesans xinesos i coreans que treballaven al Japó.
Koto
Des període Heian (794-1185) apareix terme Nipponto o Nihonto que significa "espasa japonesa" (nippon = japó, to = espasa). Un canvi en l'estil de la lluita va crear la necessitat d'alterar el disseny. L'eix de la guerra va passar a ser la cavalleria i les espases, en consonància, es van tornar llargues i corbes, amb una base més llarga i forta i una punta molt fina. Les espases d' aquesta època són anomenades Tachi.
En aquesta període, les inscripció a les espases solien tenir motius budistes, demostrant el fort lligam amb la religió i la filosofia.
Per aquesta època va ser creat el característic mètode de forjar aconseguint una superfície extremadament dura i un nucli més tou.
El període Kamakura (1185-1333), amb Japó sota el domini de la classe guerrera, va ser considerat l'època d'or de l'espasa japonesa. Moltes espases considerades ara tresor nacional van ser produïdes en aquest període.
La Katana (la clàssica arma dels Samurais) va sorgir en el període Muromachi (1333-1568). Amb els feus en guerra, els exèrcits creixien i els soldats a cavall es tornen més rars i la força principal venia dels soldats que combatien a peu. Variant la seva llargada entre 60 i 90 cm i amb una fulla d'amplada uniforme, les katanas eren més fàcils de carregar i es podien desenvainar més ràpid.
Shinto
Període Edo. Comença el govern de Tokugawa i, malgrat que les armes de foc ja formen part de l'armament dels exèrcits, les espases continuen sent produïdes, i amb un refinament i qualitat superiors, amb matèria primera més accessible, gràcies a l'experiència dels artesans armers que viatjaven ara amb els exèrcits. Les espases d'aquest període són conegudes com espases noves.
Aquesta fase va ser curta doncs, amb la unificació interna del Japó, va ser instituïda una llei prohibint la portació d'espases per part dels Samurais. Si suma tambè a això la inflació i caiguda de la qualitat de l'acer produït, fent caure també qualitat les espases.
Gendaito
Les espases fetes partir de l'era Meiji són anomenades espases modernes o Gendaito. Es van fabricar, en la seva major part, per als oficials japonesos i per al seu ús en el cerimonial públic.
Tot i tenir la mateixa manera que una espasa tradicional, no mantenen certes característiques que fan de les espases anteriors al període Meiji peces artesanals inigualables i, a més, les Gendaito es fabriquen amb acer industrial, no amb l'acer obtingut de la manera tradicional.
SEITEI IAI
Després de la segona guerra mundial la major part dels adeptes al Kendo, practicaven aquest art com un esport i només tenien experiència manejant el shinai, un succedani del katana, recte, extremadament lleuger fet de diverses seccions de bambú. Com el shinai no era ni s'assemblava a un sable real els Mestres del zen Nihon Kendo Renmei van sentir que el Kendo modern (Shinai Kendo) fallava en ser la via del sable, com implícitament implicava el nom de la disciplina.
Per aquest motiu, el 1967 es designa un comitè d'onze experts d'alt grau en el maneig del sable pertanyents a diferents estils, per estudiar que formes de l'art de desembeinar el sable eren apropiades per als moderns kendokas. El comitè va concloure que l'essència en l'art de desembeinar i utilitzar el sable eren:
1r Tall horitzontal immediatament després de desembeinar,
2n Un decisiu tall vertical per sobre del cap,
3r Corts diagonals des de la dreta i des de l'esquerra,
4t Talls successius en diferents direccions|adreces, i,
5è Estocades.
Del comitè original se'n va formar un de nou de sis membres que van elegir els katas. Els mestres van ser:
MASAOKA KASUMI, Hanshi 9è Dan de Muso Jikiden Eishin Ryu;
YAMATSUTA JUKICHI, Hanshi 9è Dan de Muso Shinden Ryu;
KAMIMOTO EIICHI, Hanshi 8è Dan de Muso Shinden Ryu;
DANZAKI TOMOAKI, Hanshi 8è Dan de Muso Shinden Ryu;
SAWAYAMA SHUZO, Kyoshi 8è Dan de Hoki Ryu.
Van desenvolupar tres katas en posició seiza (de genolls), un en posició tate hiza (amb el genoll dret aixecat) i tres en posició tachi iai (dempeus), conformant d'aquesta manera l'estil Seitei Iai (IAI estandarditzat o IAI en general), les tècniques d'Iaido de la All Japan Kendo Federation. Ells van ser:
IPPON ME - MAE
NIHON ME - USHIRO
SANBON ME - UKENAGASHI
YOHON ME - TSUKA LLIGUI
GOHON ME - KESA GIRI
ROPPÓN EM - MOROTE TSUKI
NANAHON ME - SANPO GIRI
En 1977,en resposta a creixents crítiques que els set katas de Seitei Iai no conformaven un adequat programa pel qual els practicants de Kendo podrien aprendre l'esgrima del sable, l'All Japan Kendo Federation crea una nova comissió formada per:
DANZAKI TOMOAKI, Hanshi 9è Dan de Muso Shinden Ryu;
HASHIMOTO MASATAKE, Hanshi 9è Dan de Muso Jikiden Eishin Ryu;
KAMIMOTO EIICHI, Hanshi 9è Dan de Muso Shinden Ryu;
MITANI YOSHISATO, Hanshi 8è Dan de Muso Jikiden Eishin Ryu;
SAWAYAMA SHUZO, Kyoshi 8è Dan de Hoki Ryu;
TSUMAKI SEIRIN, Hanshi 8è Dan de Tamiya Ryu;
WADA HACHIRO, Hanshi 8è Dan de Muso Shinden Ryu.
El 1980 la comissió va presentar de tres de nous kata que afegits als anteriors fan un total de deu. Els tres nous kata s'executen des de Tachi Iai, i són:
HACHIHON ME - GANMEN ATE
KYUHON ME - SOETE TSUKI
JUPPON ME - SHIHO GIRI
Finalment l'any 2000 s'agreguen a la sèrie dos katas més, ambdós des de Tachi Iai, estenent la sèrie de seitei iai a dotze kata:
JUIPPON ME - SOO GIRI
JUNIHON ME - NUKI UCHI
Per aquest motiu, el 1967 es designa un comitè d'onze experts d'alt grau en el maneig del sable pertanyents a diferents estils, per estudiar que formes de l'art de desembeinar el sable eren apropiades per als moderns kendokas. El comitè va concloure que l'essència en l'art de desembeinar i utilitzar el sable eren:
1r Tall horitzontal immediatament després de desembeinar,
2n Un decisiu tall vertical per sobre del cap,
3r Corts diagonals des de la dreta i des de l'esquerra,
4t Talls successius en diferents direccions|adreces, i,
5è Estocades.
Del comitè original se'n va formar un de nou de sis membres que van elegir els katas. Els mestres van ser:
MASAOKA KASUMI, Hanshi 9è Dan de Muso Jikiden Eishin Ryu;
YAMATSUTA JUKICHI, Hanshi 9è Dan de Muso Shinden Ryu;
KAMIMOTO EIICHI, Hanshi 8è Dan de Muso Shinden Ryu;
DANZAKI TOMOAKI, Hanshi 8è Dan de Muso Shinden Ryu;
SAWAYAMA SHUZO, Kyoshi 8è Dan de Hoki Ryu.
Van desenvolupar tres katas en posició seiza (de genolls), un en posició tate hiza (amb el genoll dret aixecat) i tres en posició tachi iai (dempeus), conformant d'aquesta manera l'estil Seitei Iai (IAI estandarditzat o IAI en general), les tècniques d'Iaido de la All Japan Kendo Federation. Ells van ser:
IPPON ME - MAE
NIHON ME - USHIRO
SANBON ME - UKENAGASHI
YOHON ME - TSUKA LLIGUI
GOHON ME - KESA GIRI
ROPPÓN EM - MOROTE TSUKI
NANAHON ME - SANPO GIRI
En 1977,en resposta a creixents crítiques que els set katas de Seitei Iai no conformaven un adequat programa pel qual els practicants de Kendo podrien aprendre l'esgrima del sable, l'All Japan Kendo Federation crea una nova comissió formada per:
DANZAKI TOMOAKI, Hanshi 9è Dan de Muso Shinden Ryu;
HASHIMOTO MASATAKE, Hanshi 9è Dan de Muso Jikiden Eishin Ryu;
KAMIMOTO EIICHI, Hanshi 9è Dan de Muso Shinden Ryu;
MITANI YOSHISATO, Hanshi 8è Dan de Muso Jikiden Eishin Ryu;
SAWAYAMA SHUZO, Kyoshi 8è Dan de Hoki Ryu;
TSUMAKI SEIRIN, Hanshi 8è Dan de Tamiya Ryu;
WADA HACHIRO, Hanshi 8è Dan de Muso Shinden Ryu.
El 1980 la comissió va presentar de tres de nous kata que afegits als anteriors fan un total de deu. Els tres nous kata s'executen des de Tachi Iai, i són:
HACHIHON ME - GANMEN ATE
KYUHON ME - SOETE TSUKI
JUPPON ME - SHIHO GIRI
Finalment l'any 2000 s'agreguen a la sèrie dos katas més, ambdós des de Tachi Iai, estenent la sèrie de seitei iai a dotze kata:
JUIPPON ME - SOO GIRI
JUNIHON ME - NUKI UCHI
Mugai Ryu Iai Heido
El verdader significat del Iaido resideix en aquest poema:
Iai significa no ser tallat per l'home, ni tallar l'home
Culpar-me a mi mateix és el camí de la veritat
Iai significa només guanyar al meu propi cor
Encara si veig l'error d'un home, no he d'anar contra ell.
Això és dir que el Iaido és un camí per autoperfeccionar-nos.
El principal objectiu no és lluitar, però en circumstàncies extremes, quan és necessari i inevitable, el Iai ha de ser un Art que decideixi la victòria o la derrota en el moment de des-embeinar.
En Mugai-ryu només algú que hagi perfeccionat els tres punts Shin, Gi i Tai (després de molts anys de pràctica) pot transformar Mugai-ryu en una "espasa que permet viure": anant més enllà de la vida i la mort, hom força al seu oponent a entendre la inutilitat del seu atac, sense ferir-lo.
L'estil de Mugai-ryu és "simple i vigorós"; és molt pràctic havent eliminat tot allò pompós i innecessari.
Les principals tècniques són gyaku-gesagiri i tsuki: En qualsevol kata el primer tall és "go-no-sen" (sense anticipació), mentre que el segon tall és molt ràpid.
Les katas de Mugai-ryu estàn dividides de la següent manera:
- SEIZA NO BU: Katas bàsics en Mugai-ryu. Són molt importants per a l'estudi del moviment dels malucs, difícil de ser executat en seiza (agenollat). Es divideixen en dos grups: GOYO i GOKA.
- TACHIWAZA NO BU: S'executen dempeus, imaginant el nostre oponent en la mateixa posició. Es divideixen en GO-O i HASHIRI GAKARI.
- NAIDEN: Aquests són "l'espasa que no mata". Poden únicament ser ensenyats a estudiants que han assolit el nivell Menkyo. Forcen l'oponent a entendre la inutilitat del seu atac: només si aquest insisteix en la seva acció, llavors serà eliminat.
- KATANA NO KATA: Kata executada per parelles amb l'espasa llarga.
- WAKIZASHI NO KATA: Kata executada per parelles amb l'espasa curta (Wakizashi)
Iai significa no ser tallat per l'home, ni tallar l'home
Culpar-me a mi mateix és el camí de la veritat
Iai significa només guanyar al meu propi cor
Encara si veig l'error d'un home, no he d'anar contra ell.
Això és dir que el Iaido és un camí per autoperfeccionar-nos.
El principal objectiu no és lluitar, però en circumstàncies extremes, quan és necessari i inevitable, el Iai ha de ser un Art que decideixi la victòria o la derrota en el moment de des-embeinar.
En Mugai-ryu només algú que hagi perfeccionat els tres punts Shin, Gi i Tai (després de molts anys de pràctica) pot transformar Mugai-ryu en una "espasa que permet viure": anant més enllà de la vida i la mort, hom força al seu oponent a entendre la inutilitat del seu atac, sense ferir-lo.
L'estil de Mugai-ryu és "simple i vigorós"; és molt pràctic havent eliminat tot allò pompós i innecessari.
Les principals tècniques són gyaku-gesagiri i tsuki: En qualsevol kata el primer tall és "go-no-sen" (sense anticipació), mentre que el segon tall és molt ràpid.
Les katas de Mugai-ryu estàn dividides de la següent manera:
- SEIZA NO BU: Katas bàsics en Mugai-ryu. Són molt importants per a l'estudi del moviment dels malucs, difícil de ser executat en seiza (agenollat). Es divideixen en dos grups: GOYO i GOKA.
- TACHIWAZA NO BU: S'executen dempeus, imaginant el nostre oponent en la mateixa posició. Es divideixen en GO-O i HASHIRI GAKARI.
- NAIDEN: Aquests són "l'espasa que no mata". Poden únicament ser ensenyats a estudiants que han assolit el nivell Menkyo. Forcen l'oponent a entendre la inutilitat del seu atac: només si aquest insisteix en la seva acció, llavors serà eliminat.
- KATANA NO KATA: Kata executada per parelles amb l'espasa llarga.
- WAKIZASHI NO KATA: Kata executada per parelles amb l'espasa curta (Wakizashi)
El jodo
El jodo és una art marcial procedent de Japó que estudia la utilització del jo (bastó de 1,28 metres).
Història
La tradició ens diu que l'escola més antiga, Shindo Musso Ryu Jojutsu, fou fundada per Muso Gonnosuke al segle XVII. Aquest, després d'un enfrontament amb en Miyamoto Mushashi en què va ser derrotat, es retirà a la muntanya a meditar, i va tenir una visió en que l'única forma de derrotar el creador de l'escola dels dos sabres era amb un bastó de 1,28 metres. Efectivament, segons la tradició, en el segon enfrontament Musso Gonnosuke va derrotar en Miyamoto Mushashi, perdonant-li la vida, tal com aquest havia fet amb ell a l'anterior combat.
Escoles
- Sete Jo, lligada a la ZNKR (Zen Nihon Kendo Renmei / Federació japonesa de Kendo), i que utilitza un sistema de graus i exàmens (kiu/dan)similars al kendo, aikido, i altres arts marcials japoneses.
- Shindo Musso Ryu Jojutsu, que no té cap mena d'estructura associativa, mantenint els lligams Mestre-alumne tal com es feia antigament. Conserva el sistema de graus tradicional
- Suyo Ryu
Història
La tradició ens diu que l'escola més antiga, Shindo Musso Ryu Jojutsu, fou fundada per Muso Gonnosuke al segle XVII. Aquest, després d'un enfrontament amb en Miyamoto Mushashi en què va ser derrotat, es retirà a la muntanya a meditar, i va tenir una visió en que l'única forma de derrotar el creador de l'escola dels dos sabres era amb un bastó de 1,28 metres. Efectivament, segons la tradició, en el segon enfrontament Musso Gonnosuke va derrotar en Miyamoto Mushashi, perdonant-li la vida, tal com aquest havia fet amb ell a l'anterior combat.
Escoles
- Sete Jo, lligada a la ZNKR (Zen Nihon Kendo Renmei / Federació japonesa de Kendo), i que utilitza un sistema de graus i exàmens (kiu/dan)similars al kendo, aikido, i altres arts marcials japoneses.
- Shindo Musso Ryu Jojutsu, que no té cap mena d'estructura associativa, mantenint els lligams Mestre-alumne tal com es feia antigament. Conserva el sistema de graus tradicional
- Suyo Ryu
El BO
Un bo és un arma en forma de bastó allargat, generalment feta de fusta (com roure) o bambú. Existeixen d'una forma o altra en totes les cultures. Varíen en el llarg, i en el pes, flexibilitat, o decoració (poden ser tan rústics com una branca d'arbre o tan decorat como una obra d'art).
L'us primari del bo és el d'amplificar la força utilizada per donar un per mitja de l'us de la palanca. El bo és utilitzat per arribar a objectius de mig abast.
l'art marcial japonès dedicat a l'us del bo és conegut com a bojutsu, encara que l'escola Masakatsu Bo Jutsu, fundada per O Sensei Morihei Ueshiba sol practicar-se com a complement de l'Aikido.
Una versió més curta del bo anomenada jo és també usada com arma en algunes arts marcials com l'aikido i el jodo.
L'us primari del bo és el d'amplificar la força utilizada per donar un per mitja de l'us de la palanca. El bo és utilitzat per arribar a objectius de mig abast.
l'art marcial japonès dedicat a l'us del bo és conegut com a bojutsu, encara que l'escola Masakatsu Bo Jutsu, fundada per O Sensei Morihei Ueshiba sol practicar-se com a complement de l'Aikido.
Una versió més curta del bo anomenada jo és també usada com arma en algunes arts marcials com l'aikido i el jodo.
Kates de Jodo i Kenjutsu
A continuació anumeno el nom de les kates de Jodo i Kenjutsu que varem realitzar al seminari de Vilanova del Camí amb Kai Kunuki Sensei, si voleu més informació la trobareu a la web de Budokan Vilanova del Camí. També dir-vos que ja tenim algunes de les fotos que es van fer penjades.
SHINDO MUSO RYU JODO
KIHON WAZA:
- Honteuchi
- Gyakuteuchi
- Hikiotoshiuchi
- Kaeshitsuki
- Kuritsuke
- Kurihanashi
- Taiatari
- Taihazushiuchi
- Tsukihazushiuchi
- Dobaraiuchi
- Makiotoshi
- Gyakutetsuki
Sèrie OMOTE:
- Tachiotoshi
- Tsubawari
- Tsukizue
- Hissage
- Sakan
- Ukan
- Kasumi
- Monomi
- Kasanoshita
- Ichirei
- Neyanouchi
- Hosomichi
YOSHIN RYU KENJUTSU
GOGYO NO KAMAE (5 guardiEs bàsiques)
Jodan no Kamae
Chudan no Kamae
Gedan no Kamae
Hasso no Kamae
Waki no Kamae
HAPPO SUBURI (8 formes de tallar)
Makko
Kesa
Gyaku Kesa
Ichimonji
Gyaku Ichimonji
Kiriage
Gyaku Kiriage
Tsuki
HAPPO SUBURI RENZOKUHO (8 formes contínues de tall)
KIHON SOTAI HAPPO (Forma bàsica per parelles)
SHINDO MUSO RYU JODO
KIHON WAZA:
- Honteuchi
- Gyakuteuchi
- Hikiotoshiuchi
- Kaeshitsuki
- Kuritsuke
- Kurihanashi
- Taiatari
- Taihazushiuchi
- Tsukihazushiuchi
- Dobaraiuchi
- Makiotoshi
- Gyakutetsuki
Sèrie OMOTE:
- Tachiotoshi
- Tsubawari
- Tsukizue
- Hissage
- Sakan
- Ukan
- Kasumi
- Monomi
- Kasanoshita
- Ichirei
- Neyanouchi
- Hosomichi
YOSHIN RYU KENJUTSU
GOGYO NO KAMAE (5 guardiEs bàsiques)
Jodan no Kamae
Chudan no Kamae
Gedan no Kamae
Hasso no Kamae
Waki no Kamae
HAPPO SUBURI (8 formes de tallar)
Makko
Kesa
Gyaku Kesa
Ichimonji
Gyaku Ichimonji
Kiriage
Gyaku Kiriage
Tsuki
HAPPO SUBURI RENZOKUHO (8 formes contínues de tall)
KIHON SOTAI HAPPO (Forma bàsica per parelles)
Gala Benèfica a Caldes de Montbui
Aquest és el cartell provicional de la Gala Benèfica a favor del Tibet on farem una petita exhibició de Kendo, esperem fer-ho bé.
Kenjutsu
El Kenjutsu (剣術) és una art marcial japonesa tradicional o koryu budo. Existeixen diferents escoles. Era la pràctica per excel·lència dels samurais amb la finalitat d'adquirir la major habilitat i destresa en l'ús del sabre, ja que en el Japó tradicional hi depenia la seva vida i l'honor.
La "katana" o sabre, era considerat l'ànima del samurai. La casta dels "guerrers samurais" sorgí al Japó del s.XII i tota la seva vida estava regida per un estricte codi d'honor conegut com a "Bushido", que recull les normes i tradicions establertes a l'època.
El Kenjutsu és una art marcial anomenada absolut, ja que la majoria de les seves tècniques, en aplicar-les adequadament acaben amb la mort de l'oponent.
La pràctica es desenvolupa principalment mitjançant les kates, tots realitzant talls sobre màrfegues enrotllades i humides, així com amb troncs gruixuts de bambú. A les pràctiques, s'empren tant el bokken (un sabre de fusta, sovint de roure, alzina o faig), com el shinai (sabre d'entrenament de bambú), o bé el iaito (sabre de metall però sense tall) o el "shinken" (un sabre de debò), així com la "katana" i el "tachi" entre d'altres.
Actualment existeixen antigues escoles, com ara la Katori Shinto Ryu, la Kashima Shinto Ryu i la Kashima Shin Ryu. Com en d'altres koryu budo, no existeixen pas els cinturons de colors per determinar el nivell dels practicants, sinó que s'empra, en comptes dels graus, el lliurament de llicències com ara la menkyo kaiden.
Hi estan íntimament relacionats amb l'art del sabre el "Kendo" i el "Iaido" o "Iaijutsu".
La "katana" o sabre, era considerat l'ànima del samurai. La casta dels "guerrers samurais" sorgí al Japó del s.XII i tota la seva vida estava regida per un estricte codi d'honor conegut com a "Bushido", que recull les normes i tradicions establertes a l'època.
El Kenjutsu és una art marcial anomenada absolut, ja que la majoria de les seves tècniques, en aplicar-les adequadament acaben amb la mort de l'oponent.
La pràctica es desenvolupa principalment mitjançant les kates, tots realitzant talls sobre màrfegues enrotllades i humides, així com amb troncs gruixuts de bambú. A les pràctiques, s'empren tant el bokken (un sabre de fusta, sovint de roure, alzina o faig), com el shinai (sabre d'entrenament de bambú), o bé el iaito (sabre de metall però sense tall) o el "shinken" (un sabre de debò), així com la "katana" i el "tachi" entre d'altres.
Actualment existeixen antigues escoles, com ara la Katori Shinto Ryu, la Kashima Shinto Ryu i la Kashima Shin Ryu. Com en d'altres koryu budo, no existeixen pas els cinturons de colors per determinar el nivell dels practicants, sinó que s'empra, en comptes dels graus, el lliurament de llicències com ara la menkyo kaiden.
Hi estan íntimament relacionats amb l'art del sabre el "Kendo" i el "Iaido" o "Iaijutsu".
Estiu mogudet!
Aquest propers mesos tenim una gran quantitat de cursets i campionats, llastima que no poguem anar a tots. Farè una petita llista per ordre cronològic, de totes maneres al calendari i trobareu tota la informació.
Entrenament ZNKR-IAIDO / JODO SUI o RYU IAIKENPO
III Open Internacional de Kendo a Sestao
Reunió de Dones Kenshi
Curs Internacional de Iaido Ciutat de St. Sebastià
18 Curs d'Estiu de Kendo
Curs Fontenay-Le Comte - Iaido
Kendo Campus Valencia
Seminari de Kendo a Andorra
Curs Fontenay-Le Comte - Kendo
IX Open Internacional Copa Catalunya de Jodo
Curs Internacional de Kendo Ciutat de Vitoria
Entrenament ZNKR-IAIDO / JODO SUI o RYU IAIKENPO
III Open Internacional de Kendo a Sestao
Reunió de Dones Kenshi
Curs Internacional de Iaido Ciutat de St. Sebastià
18 Curs d'Estiu de Kendo
Curs Fontenay-Le Comte - Iaido
Kendo Campus Valencia
Seminari de Kendo a Andorra
Curs Fontenay-Le Comte - Kendo
IX Open Internacional Copa Catalunya de Jodo
Curs Internacional de Kendo Ciutat de Vitoria
Cap de setmana amb el Mestre Kai Kunuki
Aquest passat cap de setmana (30/05 i 01/06) uns quants hem pogut gaudir d'unes classes bonissimes de Ken jutsu, jodo i Iaido. El curset s'ha realitzat a Vilanova del Camí (al costat d'Igualada) amb Kai Kunuki-sensei i Pere Soler-sensei.
Ha estat esgotador però fantastic i fins i tot ha estat curt, ja que la gran quantitat de tècniques, kates i informació rebuda amb tant poc temps ha estat enorme. Crec que qualsevol persona que l'hi agraden les arts tradicionals japoneses hauria d'assistir a un curs com aquest.
Esperem repetir-ho molt aviat. Properament penjarem les fotos.
QUI ÉS EL SENSEI KAI KUNUKI?
El Mestre Kai Kuniyuki va meixer a Nobeoka, ciutat situada a la Illa de Kyushu, el Juliol de 1.943. Començà estudiant Karate als 13 anys amb el Mestre Mori Kyu i a través de ell entrà en contacte amb el Mestro Miyazato Eiichi, successor del Mestre Chojun Miyagi.
Posteriorment començà a estudiar Aikido Yoshinkan amb el Mestre Gozo Shioda, Shindo Muso Ryu Jodo amb el Mestre Shiokawa Hosho, muso Jikiden Eishin Ryu Iaido amb el Mestre Ikeda Seiko i Jujutsu Tradicional amb el Mestre Kaminaga Shigemi. També viatjà a Taiwan amb l'objectiu d'estudiar Arts marcials Xines (Tai Chi, Taikiken, Hakke-Sho) amb el Maestro Isho Kho.
Les principals titulacions del Mestro Kai són:
9 Dan Hanshi - TRADITIONAL JUJUTSU, Nippon Jujutsu Shinkokai
9 Dan Hanshi - OKINAWA GOJU-RYU KARATEDO
9 Dan Hanshi - MUGAI-RYU IAI-HEIDO
9 Dan Hanshi - MUSO-JIKIDEN-EISHIN-RYU IAIDO
9 Dan Hanshi - RYUKYU KOBUJUTSU
8 Dan Shihan - YOSHINKAN AIKIDO
8 Dan Hanshi - SHINDO-MUSO-RYU JODO
8 Dan kyoshi - KOBUJUTSU
6 Dan Shihan - Arts marcials Xines
5 Dan - KENDO
5 Dan Shihan - SHODO (Caligrafia)
Nombrat 21º Successor de Bokuden Ryu Jujutsu
Nombrat 19º Successor de Mugai Ryu Iaido
Fundador de Yoshin Ryu Bujutsu
Galardonat "Mukei Bunkazai Dento Budoshi" (Tresor Nacional Vivient en Budo)
Menkyo-Kaiden en: Shindo-Muso-Ryu Jodo, Chuwa-Ryu Tanken-jutsu
Shihan de: Shinto-Tenshin-Ryu Kenpo, Torite-Jutsu, Jo-jutsu
Shihan de: Asayama-Ichiden-Ryu Jujutsu (Chi-no-maki), Kukishin-Ryu Bojutsu
Menkyo en: Hontai-Takagi-Yoshin-Ryu Jujutsu, Isshin-ryu Kusarigama-jutsu, Ikkaku-Ryu Jutte-jutsu, Uchida-Ryu Tanjo-jutsu, Shinto-Ryu Ken-jutsu
Kendo Campus Valencia 08
Del 21 al 27 de Juliol de 2008, es realitzaran competició i examens, trobareu tota la informació a http://www.kendocampus-valencia.com/
Naginata
La Naginata és essencialment un arma utilitzada pels samuráis del Japó feudal, composta per una fulla clavada en una asta llarga. S'assembla a una alabarda europea, però solament amb una fulla corba i d'una gumía (fulla) col·locada en la seva extremitat.
Històricament l'ús de la naginata eés relaciona amb els Sohei, els monjos guerrers i els Yamabushi, els monjos de la muntanya. Posteriorment el seu ús es va estendre a altres clans samurai. La tècnica de combatre amb la naginata es diu Naginatajutsu i, està present en molts estils de Koryu Budo (o Kobudo). Amb el temps, la forma japonesa de lluitar va anar modificant-se. La Yari (llança), més fàcil d'utilitzar i de major abast, va prendre el lloc de les Naginatas, que van passar a utilitzar-se rarament en el camp de batalla. En aquest mateix període, el Naginatajutsu va passar a ser practicat per les dames de família samurai, com forma de defensa, en el turbulent període de guerres. Avui dia, encara existeixen diversos estils de Kobudo, que ensenyen el Naginatajutsu, mantenint aquesta art viva i intocada des de la seva creació. Existeix també el Atarashii Naginata (lit. “nova naginata”), una modalitat marcial moderna (Guendai Budo), d'ús esportiu, que es va crear amb base en el Naginatajutsu, de forma anàloga al desenvolupament del Kendo (modalitat moderna) a partir del Kenjutsu (forma samurai de combatre amb l'espasa).
Hi ha diversos estils de Koryu Budo, que van arribar als nostres dies, amb la naginata, com part del seu entrenament. Entre els principals es poden destacar Tenshin Shoden Katori Shinto Ryu, Suio Ryu, Tendo Ryu, Tota Ha Buko Ryu i Kashima Shinto Ryu. En la major part d'aquests estils la naginata es practica tot just en forma de katas, utilitzant substituts de fusta per a les naginatas i les espases. En altres casos, s'utilitza el bogu i naginatas de bambú especialment adaptades per a complementar l'entrenament de katas amb combats, sense el risc de llastimar-se seriosament durant la pràctica. Aquest és el cas, per exemple, del Suio Ryu i del Tendo Ryu.
Atarashi Naginata
Les normes i reglaments del Atarashi Naginata són dictats per la Federació Internacional de Naginata – INF. Els practicants es vesteixen amb protectors durant els entrenaments de contacte i en els campionats. El Bogu, com es diu aquesta indumentària de protecció, comprèn protector de cap i gola (Men), de punys (Kote), del tronc (Do) i de les tormells (Suneate) que no s'usa en el Kendo.
Activitats
Aquests dos mesos vinents estàn plens d'activitats, no els comentare tots al bloc, per tant hos recomano que aneu mirant regularment el Calendari D'activitats.
Seminari Kendo Andorra
Andorra Kendo Seminar
Andorra la Vella els dies 21 al 26 de Juliol.
Organitza l'Associació Andorrana de Kendo (AAKEN)
Dirección Tècnica:
Okada Morimasa Sensei (Kendo Kyoshi 7 Dan)
Entrenador del Departament de Kendo de la Universitat NITAIDAI de Tokyo (Japó)
Director del Shodokan Dojo en Tokyo (Japó)
Shihan de l’Associació Andorrana de Kendo (AAKEN)
Asistits per mestres japonesos a determinar
Acompanyats d'altres mestres europeus d'alt nivell:
Lorenzo Zago (Kendo 7 Dan) D'Italia
Jacques Muller (Kendo 7 Dan) De França
Acompanyats d'estudiants japonesos de La Universitat D'Educació Física (Nitaidai) De Tokyo.
Per més informació sobre preus, examens, etc mirar al calendari d'activitats de la web kendogirona.com, kendoespana.com o a Aaken@Kendo-Andorra.Org
Andorra la Vella els dies 21 al 26 de Juliol.
Organitza l'Associació Andorrana de Kendo (AAKEN)
Dirección Tècnica:
Okada Morimasa Sensei (Kendo Kyoshi 7 Dan)
Entrenador del Departament de Kendo de la Universitat NITAIDAI de Tokyo (Japó)
Director del Shodokan Dojo en Tokyo (Japó)
Shihan de l’Associació Andorrana de Kendo (AAKEN)
Asistits per mestres japonesos a determinar
Acompanyats d'altres mestres europeus d'alt nivell:
Lorenzo Zago (Kendo 7 Dan) D'Italia
Jacques Muller (Kendo 7 Dan) De França
Acompanyats d'estudiants japonesos de La Universitat D'Educació Física (Nitaidai) De Tokyo.
Per més informació sobre preus, examens, etc mirar al calendari d'activitats de la web kendogirona.com, kendoespana.com o a Aaken@Kendo-Andorra.Org
Tècniques Bàsiques del Kendo
Un bon kendo és basa en les tècniques funamentals.
L'estudiant novell s'ha de concentrar en les tècniques bàsiques; deixar de banda les bàsiques i saltar ràpidament a les més avançades pot portar mals hàbits que després resulten ser extremadament difícils de corregir.
El practicant avançat també deu constantment repassar les tècniques fonamentals, per tal de ser capaç d'executar adequadament les avançades.
TÈCNIQUES
- KAMAE (postura): Les cinc postures bàsiques són:
Chuudan no kamae (mitjana).
Joudan no kamae (alta, sobre el cap).
Gedan no kamae (baixa, apuntant a baix).
Hasso no kamae (a l'espatlla dreta).
Wakigamae (a la cuixa dreta).
- ASHI SABAKI(treball, feina de peus): Les categories bàsiques del treball de peus són:
Okuri ashi (el peu dret sempre a davant).
Ayumi ashi (el peu dret i esquerre cap endavant alternant).
Hirakiashi (de banda a banda).
- SUBURI(exercici bàsic d'atacs a l'aire, usualment simulant atacs al men en
rondes de deu) Les formes comunes de suburi són:
Nikyodo (dos temps).
Ikkyodo (un temps).
Hi hagi suburi (ràpid).
Jougeburi (moviment llarg, tocant l'esquena i ventant cap al terra).
Tai atari (colpejar amb el cos).
Kirikaeshi (exercici bàsic d'atacs repetitius al men).
Kakari geiko (atac de pràctica).
Ji geiko (pràctica d'atac lliure).
Shiai geiko (pràctica de torneig).
Shikake waza (tècniques ofensives).
Ippon uchi (tècniques d'un sol cop). Els cops bàsics són:
Men.
Dou.
Kote.
Tsuki.
Nidan waza, Sandan waza (tècniques de dos i tres cops):
Kote - men.
Kote - dou.
Men - dou.
Etc.
Harai waza
Harai - men.
Harai - kote.
Debana waza (atacar des del començament):
Debana men.
Debana kote.
Hiki waza (tècnica d'un pas cap a enrere):
Hiki men.
Hiki kote.
Hiki dou.
Katsugi waza (una de les tècniques per provocar l'atac o moviment de l'adversari. Consisteix a portar el shinai cap a l'espatlla esquerra, com si l¡anèssim a carregar a l'espatlla i quan l'oponent fa un moviment es realitza l'atac):
Katsugi-men.
Katsugi-kote.
Katsugi-dou.
Maki waza (Tècnica on es trenca el kamae de l'oponent realitzant un petit moviment circular amb el propi shinai al voltant del shinai de l'adversari i a continuació llançar l'atac. Es pot forçar el shinai de l'adversari cap a dalt, denominaT "maki-ageru" o bé cap a baix "maki-otosu"):
Maki-otoshi-men.
Maki-age-kote.
Katate waza (tècnica d'una sola mà).
Ouji waza (tècniques receptores).
Suriage uchi (tècnica de lliscament cap a dalt):
Men - suriage men.
Kote - suriage kote.
Kote - suriage men.
Kaeshi waza (tècniques de contraatac):
Men - kaeshi dou.
Men - kaeshi men.
Kote - kaeshi kote.
Uchiotoshi waza (tècnica d'atac descendent):
Dou -uchiotoshi men.
Nuki waza (tècnica per esquivar):
Kote - nuki men.
Men - nuki dou.
LA PRÀCTICA DEL KENDO. POSICIÓ I COPS BÀSICS
- Kamae (guàrdia bàsica): Hi ha cinc posicions de kamae, però només explicarem la de chudán nokamae, que és la base de la resta i hi és considerada com la més eficaç.
La posició és com segueix:
El peu de dret recolzat pla sobre el terra i el pes del cos lleugerament sobre aquesta cama, sense rigidesa. Les puntes dels peus cap a endavant. El peu esquerre més enrera i el taló una mica aixecat, però molt lleugerament. La punta del peu esquerre a l'altura del taló dret i separats un d'un altre per uns 20 cm.
El shinai, agafat amb les dues mans, amb el puny esquerre en l'extrem del mànec i a un puny de distància del melic. El puny dret, uns vint centímetres més amunt, a prop del tsuba. El fil del shinai cap a dalt i la seva punta dirigida al coll del contrari.
El cos, frontal a l'adversari i en una distància tal que els shinais es creuïn a uns cinc centímetres de les seves puntes.
S'empunya l'arma fent la força amb els dits petit i anular de la mà esquerra, usant la dreta, més que per a potència, per dirigir el cop.
El cos, en una postura no forçada, amb espatlles i braços relaxats. El cap dret i la mirada als ulls del contrari. Les cames, sense tensió, disposades realitzar qualsevol moviment.
A partir de kamae ja podem començar a practicar els cops bàsics, que només són quatre: men, kote, do i tsuki. Tota la tècnica del kendo gira entorn d'aquests cops, les seves variacions, sèries, combinacions i defenses respectives.
En kendo, els cops es donen amb els braços, però acompanyant l'acció amb tot el cos. Fent-ho avançar amb el peu dret decidit cap a davant, colpejant al terra amb una forta trepitjada al temps de colpejar amb el nostre shinai i llançar el crit ikiai! corresponent al lloc colpejat en una acció ràpida i simúltanea d'un sol temps. Immediatament, el peu esquerre que ens va impulsar cap a endavant s'avança al seu torn per posar-lo en la seva posició habitual de kamae.
Posició bàsica de guàrdia (chudan no kamae).
En el moment de colpejar, els braços s'estiren completament, girant una mica les mans cap a dins i recordant que la força l'apliquem sobretot amb el braç esquerre, i més concretament amb els dits petit i anular de la mà esquerra.
Men-uchi (cop al cap): El cap (men) es pot colpejar frontalment o de forma lleugerament decantada. Per al cop frontal (shomen-uchi) s'alça el shinai i es baixa
verticalment estirant els braços, avançant el peu dret i cridant Men!
Per als cops laterals es procedeix de la mateixa manera, però en baixar l'arma es fa amb una lleugera inclinació d'uns 45 graus.
Kote-uchi (cop al canell): Bàsicament, es colpeja sempre el kote dret de l'adversari (només es pot golpejar el kote més avançat). Mirar als ulls i no a les mans de l'adversari. Realitzar el cop de la mateixa forma que per a l'atac a men. No oblidar recollir ràpidament el peu esquerre, per no deixar els malucs enrere i el cos molt obert.
Do-uchi (cop al tronc): La mateixa tècnica bàsica que per als anteriors. No mirar més que als ulls, però sense perdre de vista tot el cos. Podem ajudar-nos en el gir de canells, quan colpegem frontalment en comptes d'un costat, pujant la mà esquerra fins a ajuntar-la amb la dreta. És important posar especial cura de no perdre la vertical del cos.
Tsuki (cop a la gola): Pot fer-se una sola mà o les dos i es pot donar pel costat dret del shinai contrari (omote-tsuki) o per l'esquerre (ura-tsuki). Si es realitza amb una sola mà -l'esquerra- (katate), s'avança el cos un pas, mentre es colpeja de punta el coll de l'adversari a l'altura del coll, sense aixecar el puny esquerre i amb el cos vertical. El kiai és "tsuki". La mà dreta es posa al costat del maluc en el moment del cop, però es torna de seguida kamae. Per donar-lo amb les dues mans (morote) es procedeix pràcticament igual, sense aixecar els braços i girant les mans cap a dins en donar el cop. El cop es dóna amb tot el cos i no només amb els braços. El fet de donar-lo per una part o una altra de l'arma del contrari no
varia la forma d'executar-lo.
Cop al ninot (kote uchi).
Cop al tronc (do uchi), colpejant un costat.
Cop al coll (tsuki) amb les dues mans (morote).
Cop al tronc (do uchi), colpejant frontalment Cop al coll (tsuki) amb una mà (katate).
L'estudiant novell s'ha de concentrar en les tècniques bàsiques; deixar de banda les bàsiques i saltar ràpidament a les més avançades pot portar mals hàbits que després resulten ser extremadament difícils de corregir.
El practicant avançat també deu constantment repassar les tècniques fonamentals, per tal de ser capaç d'executar adequadament les avançades.
TÈCNIQUES
- KAMAE (postura): Les cinc postures bàsiques són:
Chuudan no kamae (mitjana).
Joudan no kamae (alta, sobre el cap).
Gedan no kamae (baixa, apuntant a baix).
Hasso no kamae (a l'espatlla dreta).
Wakigamae (a la cuixa dreta).
- ASHI SABAKI(treball, feina de peus): Les categories bàsiques del treball de peus són:
Okuri ashi (el peu dret sempre a davant).
Ayumi ashi (el peu dret i esquerre cap endavant alternant).
Hirakiashi (de banda a banda).
- SUBURI(exercici bàsic d'atacs a l'aire, usualment simulant atacs al men en
rondes de deu) Les formes comunes de suburi són:
Nikyodo (dos temps).
Ikkyodo (un temps).
Hi hagi suburi (ràpid).
Jougeburi (moviment llarg, tocant l'esquena i ventant cap al terra).
Tai atari (colpejar amb el cos).
Kirikaeshi (exercici bàsic d'atacs repetitius al men).
Kakari geiko (atac de pràctica).
Ji geiko (pràctica d'atac lliure).
Shiai geiko (pràctica de torneig).
Shikake waza (tècniques ofensives).
Ippon uchi (tècniques d'un sol cop). Els cops bàsics són:
Men.
Dou.
Kote.
Tsuki.
Nidan waza, Sandan waza (tècniques de dos i tres cops):
Kote - men.
Kote - dou.
Men - dou.
Etc.
Harai waza
Harai - men.
Harai - kote.
Debana waza (atacar des del començament):
Debana men.
Debana kote.
Hiki waza (tècnica d'un pas cap a enrere):
Hiki men.
Hiki kote.
Hiki dou.
Katsugi waza (una de les tècniques per provocar l'atac o moviment de l'adversari. Consisteix a portar el shinai cap a l'espatlla esquerra, com si l¡anèssim a carregar a l'espatlla i quan l'oponent fa un moviment es realitza l'atac):
Katsugi-men.
Katsugi-kote.
Katsugi-dou.
Maki waza (Tècnica on es trenca el kamae de l'oponent realitzant un petit moviment circular amb el propi shinai al voltant del shinai de l'adversari i a continuació llançar l'atac. Es pot forçar el shinai de l'adversari cap a dalt, denominaT "maki-ageru" o bé cap a baix "maki-otosu"):
Maki-otoshi-men.
Maki-age-kote.
Katate waza (tècnica d'una sola mà).
Ouji waza (tècniques receptores).
Suriage uchi (tècnica de lliscament cap a dalt):
Men - suriage men.
Kote - suriage kote.
Kote - suriage men.
Kaeshi waza (tècniques de contraatac):
Men - kaeshi dou.
Men - kaeshi men.
Kote - kaeshi kote.
Uchiotoshi waza (tècnica d'atac descendent):
Dou -uchiotoshi men.
Nuki waza (tècnica per esquivar):
Kote - nuki men.
Men - nuki dou.
LA PRÀCTICA DEL KENDO. POSICIÓ I COPS BÀSICS
- Kamae (guàrdia bàsica): Hi ha cinc posicions de kamae, però només explicarem la de chudán nokamae, que és la base de la resta i hi és considerada com la més eficaç.
La posició és com segueix:
El peu de dret recolzat pla sobre el terra i el pes del cos lleugerament sobre aquesta cama, sense rigidesa. Les puntes dels peus cap a endavant. El peu esquerre més enrera i el taló una mica aixecat, però molt lleugerament. La punta del peu esquerre a l'altura del taló dret i separats un d'un altre per uns 20 cm.
El shinai, agafat amb les dues mans, amb el puny esquerre en l'extrem del mànec i a un puny de distància del melic. El puny dret, uns vint centímetres més amunt, a prop del tsuba. El fil del shinai cap a dalt i la seva punta dirigida al coll del contrari.
El cos, frontal a l'adversari i en una distància tal que els shinais es creuïn a uns cinc centímetres de les seves puntes.
S'empunya l'arma fent la força amb els dits petit i anular de la mà esquerra, usant la dreta, més que per a potència, per dirigir el cop.
El cos, en una postura no forçada, amb espatlles i braços relaxats. El cap dret i la mirada als ulls del contrari. Les cames, sense tensió, disposades realitzar qualsevol moviment.
A partir de kamae ja podem començar a practicar els cops bàsics, que només són quatre: men, kote, do i tsuki. Tota la tècnica del kendo gira entorn d'aquests cops, les seves variacions, sèries, combinacions i defenses respectives.
En kendo, els cops es donen amb els braços, però acompanyant l'acció amb tot el cos. Fent-ho avançar amb el peu dret decidit cap a davant, colpejant al terra amb una forta trepitjada al temps de colpejar amb el nostre shinai i llançar el crit ikiai! corresponent al lloc colpejat en una acció ràpida i simúltanea d'un sol temps. Immediatament, el peu esquerre que ens va impulsar cap a endavant s'avança al seu torn per posar-lo en la seva posició habitual de kamae.
Posició bàsica de guàrdia (chudan no kamae).
En el moment de colpejar, els braços s'estiren completament, girant una mica les mans cap a dins i recordant que la força l'apliquem sobretot amb el braç esquerre, i més concretament amb els dits petit i anular de la mà esquerra.
Men-uchi (cop al cap): El cap (men) es pot colpejar frontalment o de forma lleugerament decantada. Per al cop frontal (shomen-uchi) s'alça el shinai i es baixa
verticalment estirant els braços, avançant el peu dret i cridant Men!
Per als cops laterals es procedeix de la mateixa manera, però en baixar l'arma es fa amb una lleugera inclinació d'uns 45 graus.
Kote-uchi (cop al canell): Bàsicament, es colpeja sempre el kote dret de l'adversari (només es pot golpejar el kote més avançat). Mirar als ulls i no a les mans de l'adversari. Realitzar el cop de la mateixa forma que per a l'atac a men. No oblidar recollir ràpidament el peu esquerre, per no deixar els malucs enrere i el cos molt obert.
Do-uchi (cop al tronc): La mateixa tècnica bàsica que per als anteriors. No mirar més que als ulls, però sense perdre de vista tot el cos. Podem ajudar-nos en el gir de canells, quan colpegem frontalment en comptes d'un costat, pujant la mà esquerra fins a ajuntar-la amb la dreta. És important posar especial cura de no perdre la vertical del cos.
Tsuki (cop a la gola): Pot fer-se una sola mà o les dos i es pot donar pel costat dret del shinai contrari (omote-tsuki) o per l'esquerre (ura-tsuki). Si es realitza amb una sola mà -l'esquerra- (katate), s'avança el cos un pas, mentre es colpeja de punta el coll de l'adversari a l'altura del coll, sense aixecar el puny esquerre i amb el cos vertical. El kiai és "tsuki". La mà dreta es posa al costat del maluc en el moment del cop, però es torna de seguida kamae. Per donar-lo amb les dues mans (morote) es procedeix pràcticament igual, sense aixecar els braços i girant les mans cap a dins en donar el cop. El cop es dóna amb tot el cos i no només amb els braços. El fet de donar-lo per una part o una altra de l'arma del contrari no
varia la forma d'executar-lo.
Cop al ninot (kote uchi).
Cop al tronc (do uchi), colpejant un costat.
Cop al coll (tsuki) amb les dues mans (morote).
Cop al tronc (do uchi), colpejant frontalment Cop al coll (tsuki) amb una mà (katate).
Nito-Ryu
Com el seu nom indica, nito ryu és l'estil que es basa en l'ús de dues espases (una de curta (shoto) i una de llarga (daito)). El kendo tradicional amb una sola espasa s'anomena ittoryu o seigan.
Les seves tècniques en el kendo actual deriven de les escoles (ryuha) de kenjutsu que originalment feien ús de les dues espases(daisho) del samurai simultaneament. Entre aquests estils es troba el niten ichi ryu de Miyamoto Musashi.
Existeixen quatre combinacions per al kamae en nito. Per començar, en nito igual que en fotin no kamae, és possible variar el peu que està davant i fa el fumikomi; en migi-fotin el peu dret endavant, i en hidari-fotin, l'esquerre.
A més d'això, segons es portin les espases, el kamae es denomina sei-nito (la mà dreta sostè el daito) o gyaku-nito (la mà esquerra sostè el daito).
En kenjutsu el més comú és veure el sei-nito, però en kendo és bastant més habitual l'ús del gyaku-nito. La raó és que des de gyaku-nito el kote dret i el do de l'oponent són molt mes accessibles amb el daito.
És d'especial interès recalcar que en les regles de competició actuals, només és possible puntuar (ippon) amb el daito. Encara que existeixen tècniques per tallar amb el shoto, actualment aquest s'utilitza basicamente per defensar i per trencar el kamae de l'oponent i així crear una obertura per al tall amb el daito. En nito el yuko datotsu (punt vàlid) s'aconsegueix igual que en seigan:
-datotsu bu/bui (golpejar en un lloc vàlid amb el monouchi del daito)
-ki-ken-tai-ichi (cop correcte i simultani / kiai i fumikomi)
-zanshin (culminació correcta de l'atac)
Podreu trobar un exemple en el videolinlk següent: nito-ryu
NOVES ACTIVITATS
S'han afegit noves activitats per els mesos propers,amb tota la informació necessaria, si algu es vol apuntar recordeu qui hi ha una data màxima d'inscripció.
La Kusarigama
Una altre art marcial maca i interessant de veure relacionada amb el kendo és l'art de la Kusarigama.
La kusarigama és una arma originària del Japó, composta per una falç (kama), que era d'ús comú en el conreu, unit a una cadena (kusari) d'entre al voltant d'1 i 3 metres de longitud que tenia un pes de ferro o pedra en el seu extrem (omori). L'omori solia ser una esfera o un con, de vegades de forma punteguda, d'uns 3 o 5 cm de diàmetre.
Es poden veure combats i kates amb aquesta arma en aquest link
De mica en mica anirem explicant diferents escoles i armes utilitzades a l'antic Japó.
Per Resoldre Dubtes
Una de les preguntes freqüents de molta gent a la hora de parlar, és la falta de memória per els noms de les armes més comunment utilitzades per els antics samurais japonesos, doncs aqui va una petita llisteta:
Altres armes utilitzades [editar]Ademas de les precedents, entre l'arsenal dels samuráis es comptaven les següents armes:
Armes de tall
Himagatana: Una daga de 25 centímetres feta enterament d'acer.
Kozuka: Un ganivet de 15 centímetres de llarg, sol afilat en un dels seus costats, fàcilment transportable en una butxaca o en la saya (beina) de la katana. Es llança al capdavant o coll de l'objectiu.
Kubikiri: Una daga de 40 centímetres lleugerament
Tanto: Petit ganivet semblant a la daga.
Wakizashi: Companya de la Katana i espasa de mà auxiliar de qualsevol samurai, tot samurai portava aquestes dues armes com distintiu de la seva posició noble i juntes forma el daisho. Sol l'escola de Miyamoto Musashi usava ambdues armes al mateix temps.
katana: Arma principal de tall de tot samurai, encara que també indicava la seva posició d'aquí que molts samurais que no sàvia combatre la portessin de tota manera.
No-Dachi: Armes equivalent al mandoble en la cavalleria de l'edat mitja, en si una katana a dues mans i de gran mida.
Arcs
Dai-kyu: Arc gran que s'utilitza a cavall, es podia utilitzar a peu però produïa un gran dificultat al guerrer.
Yumi: Arc tipus de les tropes samurais a peu.
Ashi-Kyu: Arc llarg occidental per a les tropes dempeus, tot i així era mes petit que el Dai-Kyu.
Armes d'asta (llances)
Ono: Arma d'asta amb una maça o martell, semblança a un martell de guerra occidental.
Naginata: Arma d'asta acabada en un tall corb i ample semblant la d'una simitarra àrab.
Yari: Llança típica de les tropes de peu i també utilitzada pels samurais.
Tetsubo: Arma feta totalment de metall, un bastó amb tatxonis metàl·lics.
Tessen: Encara que no és una arma en si, tots els militars de rang els portaven, eren ventalls de plaques metàl·liques, el seu ús era defensiu i sobretot per donar ordres en la batalla de manera visual.
Altres armes utilitzades [editar]Ademas de les precedents, entre l'arsenal dels samuráis es comptaven les següents armes:
Armes de tall
Himagatana: Una daga de 25 centímetres feta enterament d'acer.
Kozuka: Un ganivet de 15 centímetres de llarg, sol afilat en un dels seus costats, fàcilment transportable en una butxaca o en la saya (beina) de la katana. Es llança al capdavant o coll de l'objectiu.
Kubikiri: Una daga de 40 centímetres lleugerament
Tanto: Petit ganivet semblant a la daga.
Wakizashi: Companya de la Katana i espasa de mà auxiliar de qualsevol samurai, tot samurai portava aquestes dues armes com distintiu de la seva posició noble i juntes forma el daisho. Sol l'escola de Miyamoto Musashi usava ambdues armes al mateix temps.
katana: Arma principal de tall de tot samurai, encara que també indicava la seva posició d'aquí que molts samurais que no sàvia combatre la portessin de tota manera.
No-Dachi: Armes equivalent al mandoble en la cavalleria de l'edat mitja, en si una katana a dues mans i de gran mida.
Arcs
Dai-kyu: Arc gran que s'utilitza a cavall, es podia utilitzar a peu però produïa un gran dificultat al guerrer.
Yumi: Arc tipus de les tropes samurais a peu.
Ashi-Kyu: Arc llarg occidental per a les tropes dempeus, tot i així era mes petit que el Dai-Kyu.
Armes d'asta (llances)
Ono: Arma d'asta amb una maça o martell, semblança a un martell de guerra occidental.
Naginata: Arma d'asta acabada en un tall corb i ample semblant la d'una simitarra àrab.
Yari: Llança típica de les tropes de peu i també utilitzada pels samurais.
Tetsubo: Arma feta totalment de metall, un bastó amb tatxonis metàl·lics.
Tessen: Encara que no és una arma en si, tots els militars de rang els portaven, eren ventalls de plaques metàl·liques, el seu ús era defensiu i sobretot per donar ordres en la batalla de manera visual.
Mai por! i sempre endavant!
Sé que últimament no posem gaire res de nou, però és que no hi ha gaire cosa nova a comentar, no hos vull empatxar de videos (per això hi han les planes especialitzades)però de tant en tant s'en troba algún d'interessant com el que hos poso tot seguit.
Observeu-l'ho molt detalladament "petites llagostes" per què si trobeu complicades les kates que fem a classe i hos costen de memoritzar recordeu que l'escola que practiquem és de les més "facils".
L'Escola Tenshin Shoden Katori Shinto Ryu està considerada pel Govern Japonès com la més distingida de totes les tradicions marcials japoneses. Des de l'any 1960, l'Escola té la distinció de Tresor Cultural Intangible de Japó (Mukei Bunkazai). Aquest Ryu (tradició) és l'origen de moltes de les actuals escoles tradicionals de bujutsu.
L'Escola inclou en el seu currículum marcial diferents tècniques: Iai-jutsu, Kenjutsu, Bojutsu, Naginata-jutsu, Sojutsu, Dj.-jutsu, Shuriken-jutsu, Ninjutsu, Senjutsu i Chikujo-jutsu entre d'altres.
Avui en dia, l'Escola manté el tradicional protocol d'admissió, en el quin un candidat a estudiar en la mateixa ha de dur a terme el Keppan (jurament d'ingrés), firmant amb la seva pròpia sang un document en el qual accepta les normes establertes pel fundador de l'Escola, el Mestre Iizasa Choisai Ienao, fa més de 600 anys.
Mostra de Katori Shinto Ryu Iaijutsu
Observeu-l'ho molt detalladament "petites llagostes" per què si trobeu complicades les kates que fem a classe i hos costen de memoritzar recordeu que l'escola que practiquem és de les més "facils".
L'Escola Tenshin Shoden Katori Shinto Ryu està considerada pel Govern Japonès com la més distingida de totes les tradicions marcials japoneses. Des de l'any 1960, l'Escola té la distinció de Tresor Cultural Intangible de Japó (Mukei Bunkazai). Aquest Ryu (tradició) és l'origen de moltes de les actuals escoles tradicionals de bujutsu.
L'Escola inclou en el seu currículum marcial diferents tècniques: Iai-jutsu, Kenjutsu, Bojutsu, Naginata-jutsu, Sojutsu, Dj.-jutsu, Shuriken-jutsu, Ninjutsu, Senjutsu i Chikujo-jutsu entre d'altres.
Avui en dia, l'Escola manté el tradicional protocol d'admissió, en el quin un candidat a estudiar en la mateixa ha de dur a terme el Keppan (jurament d'ingrés), firmant amb la seva pròpia sang un document en el qual accepta les normes establertes pel fundador de l'Escola, el Mestre Iizasa Choisai Ienao, fa més de 600 anys.
Mostra de Katori Shinto Ryu Iaijutsu
Fi curs Iaido Figueres
Aquest cap de setmana s'ha acabat el curset de Iaido a Figueres amb la pràctica de les kates de Sete Iai i Mugai Riu.
Em quedat realment molt contents, i amb moltes ganes de repetir-ho, és molt recomenable per a tothom i esperem que el proper cop pugui assistir més gent del nostre club. Ara s'haurà de posar a la pràctica el que s'ha après.
Agraïr sobretot el tracta i l'amistat que hem fet amb la gent del tadaima-dojo de Figueres i del Budokan de Vilanova del Camí i sobretot l'ensenyança dels Senseis.
Ja tenim alguna foto penjada!
Em quedat realment molt contents, i amb moltes ganes de repetir-ho, és molt recomenable per a tothom i esperem que el proper cop pugui assistir més gent del nostre club. Ara s'haurà de posar a la pràctica el que s'ha après.
Agraïr sobretot el tracta i l'amistat que hem fet amb la gent del tadaima-dojo de Figueres i del Budokan de Vilanova del Camí i sobretot l'ensenyança dels Senseis.
Ja tenim alguna foto penjada!
Resultats Campionat de Catalunya
Hem tornat del campionat amb els següents resultats:
* 3er lloc en individual masculí
* 3er lloc en individual junior
* 5è lloc en individual femení
Respecte el conjunt general del campionat no direm res que no s'apiguem ja...
Ja hem penjat les fotos.
* 3er lloc en individual masculí
* 3er lloc en individual junior
* 5è lloc en individual femení
Respecte el conjunt general del campionat no direm res que no s'apiguem ja...
Ja hem penjat les fotos.
Cursos Iaido
CURS Mugai Ryu Iaiheido
Dissabte 16 de Febrer de 2008 I Dissabte 5 d'Abril de 2008
Horaris
10:00h a 13:00h
16:00 a 19:00 h
Lloc
C/ Juli Garreta, 18
17600 Figueres (Girona)
Mobil. 669 55 71 13/686 54 36 11
www.tadaima-dojo.com
Professor - Pere Soler 4 Dan Mugai Ryu Iaiheido
Professor - Adree Le Capitain 3 Dan Iai jutsu - Sete iai
-------------------------------------------------------------------------------------
Curs de Iaido amb el Mestre Kai Kuniyuki
19 soke de MUGAI RYU IAI HEIDO
9 Dan Shindo Muso Ryu Jodo
Diumenge 1 de juny de 2008
Inscripcions a:
Budokan Vilanova del Camí
C/ Isabel la Catolica, 32 bajos
08788 Vilanova del Camí
o per telèfon - 686 54 36 11
Dissabte 16 de Febrer de 2008 I Dissabte 5 d'Abril de 2008
Horaris
10:00h a 13:00h
16:00 a 19:00 h
Lloc
C/ Juli Garreta, 18
17600 Figueres (Girona)
Mobil. 669 55 71 13/686 54 36 11
www.tadaima-dojo.com
Professor - Pere Soler 4 Dan Mugai Ryu Iaiheido
Professor - Adree Le Capitain 3 Dan Iai jutsu - Sete iai
-------------------------------------------------------------------------------------
Curs de Iaido amb el Mestre Kai Kuniyuki
19 soke de MUGAI RYU IAI HEIDO
9 Dan Shindo Muso Ryu Jodo
Diumenge 1 de juny de 2008
Inscripcions a:
Budokan Vilanova del Camí
C/ Isabel la Catolica, 32 bajos
08788 Vilanova del Camí
o per telèfon - 686 54 36 11
Fi del Trofeu Kurosawa 2008
Desprès de 3 dies intensos, podem dir com sempre que ha estat una grata participació la dels nostres kendoques a la última edició del trofeu Kurosawa d'enguany. Per la gent que no hi ha anat esperem que la propera vegada i pugui participar ja que el que a cada edició s'aprenen coses i es millora constantment. Només remarcar que ens ho hem passat molt bé i que ho repetirem segur!
Aviat tindrem les fotos i algun video pejat.
Aviat tindrem les fotos i algun video pejat.
Campionat de Catalunya de Kendo 2008
El proper 9 de febrer es celebrarà a Barcelona el Campionat de Kendo 2008. El campionat constarà de combats d'individuals masculins, femenins, junior i per equips mixte. L'horari serà de tardes de 14:00 a 21:00 i el lloc és Hogares Mundet (al costat de l'Hospital de la Vall d'Hebrón).
per més informació contacteu amb info@kendogirona.com
per més informació contacteu amb info@kendogirona.com
Recordatori
Eii Bones pastors! ja tenim penjades les fotos del sopar de Nadal.
Recordo a tot aquell que no ho aixi fet que ha d'entregar les fotocopies del DNI i CATSalud, i pagar la funda de tare del club.
Gràcies a tots i salud!
Recordo a tot aquell que no ho aixi fet que ha d'entregar les fotocopies del DNI i CATSalud, i pagar la funda de tare del club.
Gràcies a tots i salud!
Posicions Bàsiques de les Kates
JODAN NO KAMAE (FOC)
Migi:El peu dret avançat, l'espasa recta amb la vertical del cos.
Hidari:El peu esquerra avançat, el puny esquerra sobre el peu esquerra, amb l'espasa inclinada uns 45º.
CHUDAN NO KAMAE (AIGUA)
És la posició més elemental del kendo. Versatil tant per l'atac com per la defensa. l'aigua anul·la el foc.
GEDAN NO KAMAE (TERRA)
Posició defensiva. La terra guanya l'aigua.
HASSO NO KAMAE (FUSTA)
Posició des de la que es poden golpejar 8 punts diferents.
WAKIGAMAE (OR)
És el yang i HASSO és el yin. L'or guanya davant la fusta. L'or representa el valor ocult que pot util·litzar-se amb versatibilitat.
Migi:El peu dret avançat, l'espasa recta amb la vertical del cos.
Hidari:El peu esquerra avançat, el puny esquerra sobre el peu esquerra, amb l'espasa inclinada uns 45º.
CHUDAN NO KAMAE (AIGUA)
És la posició més elemental del kendo. Versatil tant per l'atac com per la defensa. l'aigua anul·la el foc.
GEDAN NO KAMAE (TERRA)
Posició defensiva. La terra guanya l'aigua.
HASSO NO KAMAE (FUSTA)
Posició des de la que es poden golpejar 8 punts diferents.
WAKIGAMAE (OR)
És el yang i HASSO és el yin. L'or guanya davant la fusta. L'or representa el valor ocult que pot util·litzar-se amb versatibilitat.
Les Kates de Kendo
Les kates són fruit de combats reals i experiencies en el camp de batalla. En el Nihon Kendo Kata s'han preestablert 10 séries, les 7 primeres es realitzen amb tachi (bokken)i les 3 últimes amb kodachi. El treball de les kates transmet coneixements tècnics i psicològics i requereix de gran concentració.
Són un dels pilars del Kendo i és necessari saver-les i fer-les correctament per realitzar un exàmen.
S'estableixen dos rols uchitachi i shitachi; l'uchidachi és el que inicia la kata (el que ataca) i el shitachi és el que respon a l'amenaça (el que defensa).
Les 7 primeres Kates (amb tachi).
1. Ipponme + salutació
2. Nihonme
3. Sanbonme
4. Yonhonme
5. Gohonme
6. Ropponme
7. Nanahonme + salutació
Les 3 últimes Kates (amb kodachi).
8. Ipponme
9. Nihonme
10. Sanbonme
Són un dels pilars del Kendo i és necessari saver-les i fer-les correctament per realitzar un exàmen.
S'estableixen dos rols uchitachi i shitachi; l'uchidachi és el que inicia la kata (el que ataca) i el shitachi és el que respon a l'amenaça (el que defensa).
Les 7 primeres Kates (amb tachi).
1. Ipponme + salutació
2. Nihonme
3. Sanbonme
4. Yonhonme
5. Gohonme
6. Ropponme
7. Nanahonme + salutació
Les 3 últimes Kates (amb kodachi).
8. Ipponme
9. Nihonme
10. Sanbonme
Bokuto Ni Yoru Kendo Kihon-waza Keiko-ho
El Bokuto Ni Yoru Kendo Kihon-waza Keiko-ho són una sèrie de kates noves desenvolupades per la AJKF (All Japan Kendo Federation) entre els anys 1999 i 2002, i vigents des del 2003.
Aquestes noves kates intenten desenvolupar una forma d'entrenament que puguin ser utilitzades a l'entrenament regular i del kendo modern, més orientat a l'esport.
El Bokuto Ni Yoru es compon de 9 kates:
1. Ippon-uchi no waza: Men, Kote, Do, Tsuki
2. Ni / Sandan no waza: Kote Men
3. Harai waza: Harai Men
4. Hiki waza: Men, Tsubazeriai, Hiki Do
5. Nuki waza: Men, Nuki Do
6. Suriage waza: Kote, Suriage Men
7. Debana waza:Debana Kote
8. Kaeshi waza: Men, Kaeshi Do
9. Uchiotoshi waza: Do, Uchiotoshi Men
Aquestes noves kates intenten desenvolupar una forma d'entrenament que puguin ser utilitzades a l'entrenament regular i del kendo modern, més orientat a l'esport.
El Bokuto Ni Yoru es compon de 9 kates:
1. Ippon-uchi no waza: Men, Kote, Do, Tsuki
2. Ni / Sandan no waza: Kote Men
3. Harai waza: Harai Men
4. Hiki waza: Men, Tsubazeriai, Hiki Do
5. Nuki waza: Men, Nuki Do
6. Suriage waza: Kote, Suriage Men
7. Debana waza:Debana Kote
8. Kaeshi waza: Men, Kaeshi Do
9. Uchiotoshi waza: Do, Uchiotoshi Men
Open i Clínic Universitat de València
S'han concretat les dates definitives per la realització del V Open i Clínic de la Universitat de València per els dies 22, 23 i 24 de Febrer de 2008.
El campeonat en modalidad de Open amb categoríes femení i masculí es realizarà el dissabte 23 de Febrer igual que l'edició anterior.
Hi haurà la presencia del mestre Yano Sensei i una delegació dels al·lumnes de la Universidad de Waseda que colaboraràn en el Clínic i Open.
Les inscripcions en aquest event s'obriràn a finals de Gener de 2008 i es concretarà l'horari definitiu de sessions en dates següents.
Per més informació hos podreu adreçar a la organització en la direcció següent: open@kendouv.com
El campeonat en modalidad de Open amb categoríes femení i masculí es realizarà el dissabte 23 de Febrer igual que l'edició anterior.
Hi haurà la presencia del mestre Yano Sensei i una delegació dels al·lumnes de la Universidad de Waseda que colaboraràn en el Clínic i Open.
Les inscripcions en aquest event s'obriràn a finals de Gener de 2008 i es concretarà l'horari definitiu de sessions en dates següents.
Per més informació hos podreu adreçar a la organització en la direcció següent: open@kendouv.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)