L'espasa va ser l'arma més important del Japó medieval, principalment després de la unificació pel shogun Tokugawa Ieyasu (principis del segle XVII), època de molts duels entre Samurais.
Tan gran era la seva importància que, en 1588, va ser declarada privilegi exclusiu de la classe guerrera. "L'espasa és l'ànima del Samurai", diu Tokugawa Ieyasu.
Un Samurai era fàcilment reconeixible als carrers per portar visiblement dues espases, una llarga, la Katana (de 60 a 90 cm), usada en les lluites en locals amplis, i una menor, anomenada Wakisashi (de 30 a 60 cm), per espais tancats(castells, boscos). Daisho és el nom donat a aquest conjunt, i representava l'status màxim dels Samurais, simbolitzant, per ser prerrogativa exclusiva de la classe, l'orgull del guerrer.
Hi havia una tercer arma, el Tanto, una espècie de Puñal fi i amb un sol fil que es portava amagat i era utilitzat només en cas d'emergència.
La història de la Katana està lligada a la història del Japó i al desenvolupament de les tècniques de lluita. La seva denominació canvia amb el període històric al qual pertanyen:
1.Jokoto des de l'any 795
2.Koto (espases antigues) 795-1596
3.Shinto espases noves) 1596-1624
4.Gendaito (espases contemporànies) 1876-1953
Jokoto
Durant el període Jokoto (800 dC), les espases usades eren rectes, amb tall simple (Chokuto) o doble (Ken) i pobrament temperades. No hi havia un disseny patró i eren lligades a la cintura per mitjà de cordes. Evidències històriques suggereixen que eren fetes per artesans xinesos i coreans que treballaven al Japó.
Koto
Des període Heian (794-1185) apareix terme Nipponto o Nihonto que significa "espasa japonesa" (nippon = japó, to = espasa). Un canvi en l'estil de la lluita va crear la necessitat d'alterar el disseny. L'eix de la guerra va passar a ser la cavalleria i les espases, en consonància, es van tornar llargues i corbes, amb una base més llarga i forta i una punta molt fina. Les espases d' aquesta època són anomenades Tachi.
En aquesta període, les inscripció a les espases solien tenir motius budistes, demostrant el fort lligam amb la religió i la filosofia.
Per aquesta època va ser creat el característic mètode de forjar aconseguint una superfície extremadament dura i un nucli més tou.
El període Kamakura (1185-1333), amb Japó sota el domini de la classe guerrera, va ser considerat l'època d'or de l'espasa japonesa. Moltes espases considerades ara tresor nacional van ser produïdes en aquest període.
La Katana (la clàssica arma dels Samurais) va sorgir en el període Muromachi (1333-1568). Amb els feus en guerra, els exèrcits creixien i els soldats a cavall es tornen més rars i la força principal venia dels soldats que combatien a peu. Variant la seva llargada entre 60 i 90 cm i amb una fulla d'amplada uniforme, les katanas eren més fàcils de carregar i es podien desenvainar més ràpid.
Shinto
Període Edo. Comença el govern de Tokugawa i, malgrat que les armes de foc ja formen part de l'armament dels exèrcits, les espases continuen sent produïdes, i amb un refinament i qualitat superiors, amb matèria primera més accessible, gràcies a l'experiència dels artesans armers que viatjaven ara amb els exèrcits. Les espases d'aquest període són conegudes com espases noves.
Aquesta fase va ser curta doncs, amb la unificació interna del Japó, va ser instituïda una llei prohibint la portació d'espases per part dels Samurais. Si suma tambè a això la inflació i caiguda de la qualitat de l'acer produït, fent caure també qualitat les espases.
Gendaito
Les espases fetes partir de l'era Meiji són anomenades espases modernes o Gendaito. Es van fabricar, en la seva major part, per als oficials japonesos i per al seu ús en el cerimonial públic.
Tot i tenir la mateixa manera que una espasa tradicional, no mantenen certes característiques que fan de les espases anteriors al període Meiji peces artesanals inigualables i, a més, les Gendaito es fabriquen amb acer industrial, no amb l'acer obtingut de la manera tradicional.