L'estudiant novell s'ha de concentrar en les tècniques bàsiques; deixar de banda les bàsiques i saltar ràpidament a les més avançades pot portar mals hàbits que després resulten ser extremadament difícils de corregir.
El practicant avançat també deu constantment repassar les tècniques fonamentals, per tal de ser capaç d'executar adequadament les avançades.
TÈCNIQUES
- KAMAE (postura): Les cinc postures bàsiques són:
Chuudan no kamae (mitjana).
Joudan no kamae (alta, sobre el cap).
Gedan no kamae (baixa, apuntant a baix).
Hasso no kamae (a l'espatlla dreta).
Wakigamae (a la cuixa dreta).
- ASHI SABAKI(treball, feina de peus): Les categories bàsiques del treball de peus són:
Okuri ashi (el peu dret sempre a davant).
Ayumi ashi (el peu dret i esquerre cap endavant alternant).
Hirakiashi (de banda a banda).
- SUBURI(exercici bàsic d'atacs a l'aire, usualment simulant atacs al men en
rondes de deu) Les formes comunes de suburi són:
Nikyodo (dos temps).
Ikkyodo (un temps).
Hi hagi suburi (ràpid).
Jougeburi (moviment llarg, tocant l'esquena i ventant cap al terra).
Tai atari (colpejar amb el cos).
Kirikaeshi (exercici bàsic d'atacs repetitius al men).
Kakari geiko (atac de pràctica).
Ji geiko (pràctica d'atac lliure).
Shiai geiko (pràctica de torneig).
Shikake waza (tècniques ofensives).
Ippon uchi (tècniques d'un sol cop). Els cops bàsics són:
Men.
Dou.
Kote.
Tsuki.
Nidan waza, Sandan waza (tècniques de dos i tres cops):
Kote - men.
Kote - dou.
Men - dou.
Etc.
Harai waza
Harai - men.
Harai - kote.
Debana waza (atacar des del començament):
Debana men.
Debana kote.
Hiki waza (tècnica d'un pas cap a enrere):
Hiki men.
Hiki kote.
Hiki dou.
Katsugi waza (una de les tècniques per provocar l'atac o moviment de l'adversari. Consisteix a portar el shinai cap a l'espatlla esquerra, com si l¡anèssim a carregar a l'espatlla i quan l'oponent fa un moviment es realitza l'atac):
Katsugi-men.
Katsugi-kote.
Katsugi-dou.
Maki waza (Tècnica on es trenca el kamae de l'oponent realitzant un petit moviment circular amb el propi shinai al voltant del shinai de l'adversari i a continuació llançar l'atac. Es pot forçar el shinai de l'adversari cap a dalt, denominaT "maki-ageru" o bé cap a baix "maki-otosu"):
Maki-otoshi-men.
Maki-age-kote.
Katate waza (tècnica d'una sola mà).
Ouji waza (tècniques receptores).
Suriage uchi (tècnica de lliscament cap a dalt):
Men - suriage men.
Kote - suriage kote.
Kote - suriage men.
Kaeshi waza (tècniques de contraatac):
Men - kaeshi dou.
Men - kaeshi men.
Kote - kaeshi kote.
Uchiotoshi waza (tècnica d'atac descendent):
Dou -uchiotoshi men.
Nuki waza (tècnica per esquivar):
Kote - nuki men.
Men - nuki dou.
LA PRÀCTICA DEL KENDO. POSICIÓ I COPS BÀSICS
- Kamae (guàrdia bàsica): Hi ha cinc posicions de kamae, però només explicarem la de chudán nokamae, que és la base de la resta i hi és considerada com la més eficaç.
La posició és com segueix:
El peu de dret recolzat pla sobre el terra i el pes del cos lleugerament sobre aquesta cama, sense rigidesa. Les puntes dels peus cap a endavant. El peu esquerre més enrera i el taló una mica aixecat, però molt lleugerament. La punta del peu esquerre a l'altura del taló dret i separats un d'un altre per uns 20 cm.
El shinai, agafat amb les dues mans, amb el puny esquerre en l'extrem del mànec i a un puny de distància del melic. El puny dret, uns vint centímetres més amunt, a prop del tsuba. El fil del shinai cap a dalt i la seva punta dirigida al coll del contrari.
El cos, frontal a l'adversari i en una distància tal que els shinais es creuïn a uns cinc centímetres de les seves puntes.
S'empunya l'arma fent la força amb els dits petit i anular de la mà esquerra, usant la dreta, més que per a potència, per dirigir el cop.
El cos, en una postura no forçada, amb espatlles i braços relaxats. El cap dret i la mirada als ulls del contrari. Les cames, sense tensió, disposades realitzar qualsevol moviment.
A partir de kamae ja podem començar a practicar els cops bàsics, que només són quatre: men, kote, do i tsuki. Tota la tècnica del kendo gira entorn d'aquests cops, les seves variacions, sèries, combinacions i defenses respectives.
En kendo, els cops es donen amb els braços, però acompanyant l'acció amb tot el cos. Fent-ho avançar amb el peu dret decidit cap a davant, colpejant al terra amb una forta trepitjada al temps de colpejar amb el nostre shinai i llançar el crit ikiai! corresponent al lloc colpejat en una acció ràpida i simúltanea d'un sol temps. Immediatament, el peu esquerre que ens va impulsar cap a endavant s'avança al seu torn per posar-lo en la seva posició habitual de kamae.
Posició bàsica de guàrdia (chudan no kamae).
En el moment de colpejar, els braços s'estiren completament, girant una mica les mans cap a dins i recordant que la força l'apliquem sobretot amb el braç esquerre, i més concretament amb els dits petit i anular de la mà esquerra.
Men-uchi (cop al cap): El cap (men) es pot colpejar frontalment o de forma lleugerament decantada. Per al cop frontal (shomen-uchi) s'alça el shinai i es baixa
verticalment estirant els braços, avançant el peu dret i cridant Men!
Per als cops laterals es procedeix de la mateixa manera, però en baixar l'arma es fa amb una lleugera inclinació d'uns 45 graus.
Kote-uchi (cop al canell): Bàsicament, es colpeja sempre el kote dret de l'adversari (només es pot golpejar el kote més avançat). Mirar als ulls i no a les mans de l'adversari. Realitzar el cop de la mateixa forma que per a l'atac a men. No oblidar recollir ràpidament el peu esquerre, per no deixar els malucs enrere i el cos molt obert.
Do-uchi (cop al tronc): La mateixa tècnica bàsica que per als anteriors. No mirar més que als ulls, però sense perdre de vista tot el cos. Podem ajudar-nos en el gir de canells, quan colpegem frontalment en comptes d'un costat, pujant la mà esquerra fins a ajuntar-la amb la dreta. És important posar especial cura de no perdre la vertical del cos.
Tsuki (cop a la gola): Pot fer-se una sola mà o les dos i es pot donar pel costat dret del shinai contrari (omote-tsuki) o per l'esquerre (ura-tsuki). Si es realitza amb una sola mà -l'esquerra- (katate), s'avança el cos un pas, mentre es colpeja de punta el coll de l'adversari a l'altura del coll, sense aixecar el puny esquerre i amb el cos vertical. El kiai és "tsuki". La mà dreta es posa al costat del maluc en el moment del cop, però es torna de seguida kamae. Per donar-lo amb les dues mans (morote) es procedeix pràcticament igual, sense aixecar els braços i girant les mans cap a dins en donar el cop. El cop es dóna amb tot el cos i no només amb els braços. El fet de donar-lo per una part o una altra de l'arma del contrari no
varia la forma d'executar-lo.
Cop al ninot (kote uchi).
Cop al tronc (do uchi), colpejant un costat.
Cop al coll (tsuki) amb les dues mans (morote).
Cop al tronc (do uchi), colpejant frontalment Cop al coll (tsuki) amb una mà (katate).
