Com el seu nom indica, nito ryu és l'estil que es basa en l'ús de dues espases (una de curta (shoto) i una de llarga (daito)). El kendo tradicional amb una sola espasa s'anomena ittoryu o seigan.
Les seves tècniques en el kendo actual deriven de les escoles (ryuha) de kenjutsu que originalment feien ús de les dues espases(daisho) del samurai simultaneament. Entre aquests estils es troba el niten ichi ryu de Miyamoto Musashi.
Existeixen quatre combinacions per al kamae en nito. Per començar, en nito igual que en fotin no kamae, és possible variar el peu que està davant i fa el fumikomi; en migi-fotin el peu dret endavant, i en hidari-fotin, l'esquerre.
A més d'això, segons es portin les espases, el kamae es denomina sei-nito (la mà dreta sostè el daito) o gyaku-nito (la mà esquerra sostè el daito).
En kenjutsu el més comú és veure el sei-nito, però en kendo és bastant més habitual l'ús del gyaku-nito. La raó és que des de gyaku-nito el kote dret i el do de l'oponent són molt mes accessibles amb el daito.
És d'especial interès recalcar que en les regles de competició actuals, només és possible puntuar (ippon) amb el daito. Encara que existeixen tècniques per tallar amb el shoto, actualment aquest s'utilitza basicamente per defensar i per trencar el kamae de l'oponent i així crear una obertura per al tall amb el daito. En nito el yuko datotsu (punt vàlid) s'aconsegueix igual que en seigan:
-datotsu bu/bui (golpejar en un lloc vàlid amb el monouchi del daito)
-ki-ken-tai-ichi (cop correcte i simultani / kiai i fumikomi)
-zanshin (culminació correcta de l'atac)
Podreu trobar un exemple en el videolinlk següent: nito-ryu